32. Portada per al Treball de Síntesi

Donat que d’aquí a uns dies aneu a fer l’activitat del Treball de Síntesi al Delta de l’Ebre, crec que us anirà bé tenir la possibilitat d’afegir al dossier una portada feta per vosaltres aplicant els coneixements i les habilitats d’aquesta optativa d’Imatge Fixa.

Un possible exemple és el que apareix a continuació.

Font de la imatge: arxiu propi

31. Portada de revista

Ara que ja comencem a tenir prou coneixements sobre edició amb GIMP, cal plantejar-se la pregunta següent:

Un cop editades les imatges on les podem integrar? Quina serà la seva utilitat, al nostre nivell?

Doncs bé, la resposta pot ser variada: podem integrar-les en portades de treballs, disseny de publicacions -pròpies i dels nostre centre educatiu-, fulletons informatius, ..., en definitiva, en tots els àmbits del disseny gràfic.

La pregunta que sorgeix immediatament és:

Amb el GIMP podrem fer aquesta feina?

La resposta podria ser afirmativa -sí que, en efecte, seria possible integrar les imatges editades en publicacions-, però ... existeixen tot un seguit de programes dedicats específicament a aquesta finalitat. Són els programes de maquetació i autoedició: Quark-Press, Adobe Illustrator, Microsoft Publisher i, en la línia del GIMP -programari lliure-, l'SCRIBUS.

És precisament amb l'Scribus que farem aquesta primera feina. Simularem el disseny de la portada d'una revista de viatges prenent com a punt de partida imatges que suposarem que prèviament haurem editat.

El resultat podria ser el de les imatges següents.

Font de la imatge: arxiu propi

30 Treball sobre la primavera

En aquest treball tractarem de simular el disseny d'un cartell publicitari sobre unes jornades de natura, amb temàtica central sobre la primavera, que es celebren en una comarca del Pirineu Català coneguda de tothom: la Cerdanya.

29 Edició avançada: Acolorir imatges en blanc i negre

Si prenem com a punt de partida una imatge en blanc i negre, podrem acolorir-la? La resposta està a l'enllaç següent.
Font de la imatge: Flickr

28. Edició avançada: “retocaments facials” (II)

Ara, un cop hem aconseguit treure les imperfeccions de la pell, tocarem la llum de la fotografia.
Per fer-ho, anirem a Colors Corbes i tocarem les llums, les ombres i les tonalitats mitjanes, amb l’Eina Corbes.

• Llums. Les accentuarem desplaçant el punt superior dret del gràfic a l’esquerra.
• Ombres. Les accentuarem desplaçant l’extrem inferior esquerra cap a la dreta.
• Tonalitats mitjanes. Les aclarirem punxant el gràfic en el seu punt central i arrossegant una mica cap amunt i a l’esquerra.

El resultat final serà aquest, en el qual s’observa una il·luminació més correcta de tota la fotografia.

Quan finalitzem l'edició desem el resultat de la nostra feina a la nostra carpeta de treball amb el nom

Retocaments_facials_02.xcf

27. Edició avançada: "retocaments facials"(I)

“Feia estona que la posta de sol esgrogueïa el cel quan vam començar a baixar de la muntanya i una jove beduïna ens va convidar a entrar a la seva tenda on vivia amb els seus pares i la seva àvia.

Molt beduins viuen encara en tendes al desert. D’altres viuen en els pobles propers.

Beit al-sha'ar, "casa de pel", és com anomenen els habitants del desert a aquestes carpes, negres com la nit, que fabriquen amb pell de cabra.

La tenda d’aquesta família com totes les d’aquesta zona, és enorme i està dividida en dues parts –aproximadament de la mateixa mida- en una de les quals ens reben.

Allí, al costat del foc, la mare ens convida a beure té, mentre que el seu fill adolescent, agenollats a sobre d’una estora, diu les seves oracions vespertines, en direcció a la Meca”.

Aquesta podria ser la narració d’una estada a l’Orient Mitjà, concretament al desert de Wadi Rum, a Jordània, emulant l’article publicat a BBC Mundo.

Doncs bé, imaginem que som nosaltres els protagonistes d’aquesta narració i que, en efecte, ens conviden a passar una estona entre una família de beduins, en una lloc únic i considerat com un dels més inhòspits del planeta ... L’experiència de ben segur que seria única!.

Tornem al nostre país i corpresos per l’experiència ens decidim a explicar-la. Parlem amb el nostre editor i es mostra interessat per la idea, però desconfiat ja que no ha vist encara el material gràfic que portem després d’unes setmanes al desert.

Ens entrevistem i després de madurar la idea, arriba el moment de donar forma al projecte i aleshores coincidim en la necessitat de trobar una imatge impactant i identificadora del tema; després de remenar i veure repetides vegades el nostre material, l’editor mostra una especial predilecció per una imatge de la que ens sentim especialment orgullosos: un primer plànol de la noia beduïna que ens va convidar quan baixàvem de la muntanya ... però no acaba de decidir-se ja que diu que la fotografia té algunes imperfeccions i no la veu com a portada de la seva revista de viatges. Al final es decideix però ens posa com a condició que hem de “millorar” la fotografia ja que la seva revista, d’una gran tirada editorial, no pot mostrar segons quines portades si no són gairebé perfectes. Assentim i ara de viatgers i reporters ens transformem en dissenyadors gràfics.

Es tracta doncs de fer una retocament facial a tota la fotografia.

Per a simular-ho agafarem una imatge d’una dóna beduïna, compartida per en Thibault ROLAND, amb una llicència Creative Commons, al portal gràfic Flickr.

Com podem observar tot i la bellesa d’aquesta dona la seva cara té tot un seguit d’imperfeccions derivades de la vida a l’aire lliure i sota el sol abrusador. La primera feina d’edició que farem és tractar d’eliminar aquestes imperfeccions: pigues, taques a la pell, petits plecs, etc.
Per fer-ho utilitzarem l’eina Cicatritza o eina de Sanejament (la seva icona és com una mena de tiretes creuades).

Aquesta eina funciona exactament igual que l’eina de Clonatge: primer seleccionem una zona “bona“ fent clic a sobre mentre mantenim premuda la tecla CONTROL, després farem clic en la zona a “sanejar“ i pintarem com si es tractés d’un pinzell.

Repetint aquest procediment en les diferents zones de la imatge que observem són subceptibles d'aquest tractament aconseguirem una pell quasibé perfecta.

Quan finalitzem l'edició desem el resultat de la nostra feina a la nostra carpeta de treball amb el nom

Retocaments_facials_01.xcf

26. Acolorir imatges

Es tracta de modificar els colors d'una imatge. El secret d'un bon resultat rau en fer una selecció acurada de la zona a acolorir.

Acolorir imatges

Font de la imatge: arxiu propi

25 El llenguatge de les imatges

Ara es tracta de traduir un text al llenguatge de les imatges. Clica a sobre de l'enllaç.

Per a trobar imatges

Font de la imatge

24. Treballs a fer

Treball	Publicació al blog	Nom del fitxers. Observacions
1	7	Treball per capes (1) Composició Edifici Parlament Britànic
2	23	Un altre treball per capes Tres capes gràfiques a partir de les imatges del web suggerit
3	9	Treball per capes (2) Composició d'Escòcia
4	10	Rètol fantasmagòric

23. Un altre treball per capes

Ara, fent servir els coneixements que hem posat en pràctica al Treball per capes 01, es tracta de fer una composició, amb un mínim de tres capes, a partir de les imatges que trobaràs en  Photoeverywhere.

En aquesta finestra, de la qual veuràs que el fons va canviant, has d'introduir, a la finestreta de cerca, de la part superior dreta (porta al costat una icona d'una lupa), la paraula china ja que volem cercar imatges referides a aquesta part d'Àsia.

Ara estaràs a una nova finestra a la qual ens diu que s'han trobat 2540 resultats, és a dir, 2540 imatges que fan referència al terme china. Cliquem a la primera miniatura que trobes -està marcada eamb un requadre vermell a la imatge següent-.

 Et sortirà la imatge en una finestra a la que podrem anar passant entre tots els resultats, classificats en una mena de pàgines d'un àlbum de fotografies.

Doncs bé, navega una mica per les diferents planes d'aquest àlbum virtual i trobaràs les imatges que farem servir per a aquest treball.

A la pàgina 2  trobarem la imatge del iak -una mena de vaca pel·luda-, a la segona miniatura de la primera filera. Si cliquem a sobre de la miniatura s'obrirà la finestra de baixada de la imatge. Cliquem a Download, la imatge es farà gran, ocupant tota la pantalla i només caldrà desar-la al nostre dispositiu USB, amb el nom iak.jpg (recorda que has de clicar el botó dret del ratolí, a sobre de la imatge, i seleccionar Guardar imagen como .. o Anomena i desa ...).

Clicant pàgina enrera, en la finestra del navegador web, tornarem a la pàgina 2 de l'album.

Repetirem les mateixes passes anteriors per a trobar les dues imatges que ens falten.

La imatge del carrer la trobarem a la mateixa pàgina 2 (primera miniatura de la segona filera). La desarem al nostre dispositiu USB amb el nom carrer.jpg.  

 L'altra imatge que ens cal és la de la gran muralla que la trobarem a la pàgina 4 (segona miniatura de la primera filera). La desem al nostre dispositiu USB amb el nom gmuralla.jpg.

Si ens resulta massa complicat navegar per les planes d'aquest àlbum virtual podem anar directament a les planes de baixada de les imatges clicant als enllaços del peu de les imatges.

Font de la imatge

Font de la imatge

Font de la imatge

El resultat final, després d'haver fet la corresponent compposició de capes, serà:

Quan acabis la teva feina desa-la a la teva carpeta de treball amb el nom

Compo_china.xcf

Darrera actualització 13 d'octubre 2014 

22. Modes d'imatge en GIMP

GIMP permet gestionar directament les imatges en tres modes de treball: RGB, escala de grisos i indexat.

La propietat més bàsica d'una imatge és el seu mode. Hi ha tres modes possibles: RGB, escala de grisos i indexat.

• RGB són les inicials en anglès de vermell, verd i blau, i indica que cada punt de la imatge està representat per un nivell de "vermell", un nivell de "verd" i un nivell de "blau", representant una imatge a tot color. Cada canal de color té 256 nivells d'intensitat possibles. En barrejar vermell, verd i blau s'obté el blanc, que és el que succeeix a la pantalla.

Font de la imatge: arxiu propi

• En una imatge d'escala de grisos, cada punt està representat per un valor de brillantor, que va des del 0 (negre) fins al 255 (blanc), amb valors intermedis que representen diferents nivells de gris.

Font de la imatge: arxiu propi

• Imatges indexades. Només es fa servir un conjunt limitat de colors discrets, generalment 256 o menys. Aquests colors formen un "mapa de colors" de la imatge, ia cada punt en la imatge se li assigna un color d'aquest mapa de colors. Les imatges indexades tenen l'avantatge de poder ser representades dins d'un ordinador consumint relativament poca memòria. Amb el passar del temps són cada vegada menys usades, però segueixen sent prou importants per ser suportades per GIMP. (A més, hi ha uns pocs tipus importants de manipulacions d'imatges que són més fàcils d'implementar amb imatges indexades que amb imatges de color continu RGB).

Font de la imatge: arxiu propi

Alguns tipus de fitxer usats sovint (incloent GIF i PNG) produeixen imatges indexades quan s'obren en GIMP. Moltes de les eines de GIMP no funcionen molt bé amb imatges indexades, i molts filtres no funcionen en absolut, a causa del nombre limitat de colors disponibles. Per això, generalment és convenient convertir una imatge a la manera RGB abans de treballar-hi. Si cal, pot reconvertir a la manera indexat quan estigui llest per guardar-la.

En essència, la diferència entre una imatge en escala de grisos i una imatge en RGB és el nombre de "canals de color": una imatge en escala de grisos té un; una imatge RGB té tres. Una imatge RGB es pot entendre com tres imatges en escala de grisos superposades, una acolorida de vermell, una altra de verda i una altra de blau.

En realitat, tant les imatges RGB com a escala de grisos tenen un canal de color addicional, anomenat el canal alfa, que representa l'opacitat. Quan el valor del canal d'una capa és zero en cert lloc, la capa és completament transparent en aquest lloc (pot veure a través d'ella), i el color en aquest lloc el determina el que hi hagi a sota. Quan el alfa és màxim (255), la capa és opaca (no pot veure a través d'ella), i el color el determina el color de la capa. Valors intermedis d'alfa corresponen a graus de transparència / opacitat: el color en el lloc és proporcional a la barreja de color de la capa i del color que té a sota.

A GIMP, cada canal de color, fins i tot el canal alfa, té un rang possible de valors que van de 0 a 255; en la terminologia informàtica, això és una profunditat de 8 bits. Algunes càmeres digitals poden produir imatges d'una profunditat de 16 bits. GIMP no pot carregar aquestes imatges sense perdre resolució. En la majoria dels casos els efectes són molt subtils per a ser detectats per l'ull humà, però en alguns casos, principalment quan hi ha àrees grans on la gradació del color varia suaument, la diferència pot ser perceptible.

En GIMP és fàcil convertir una imatge d'una manera a un altre, fent servir la comanda Mode del menú Imatge. Per descomptat, en alguns tipus de conversions (de RGB a escala de grisos o indexat, per exemple) es perd informació que no es pot tornar a obtenir convertint en la direcció inversa.

Font de la imatge
Actualitzat 27 d'octubre de 2014

21. Afegir un canal alfa

Una de las característiques més interessants de GIMP, i d'altres programes d'edició d'imatge fixa, és la facilitat de poder treballar amb diferents capes que a més a més del color –els canals de color són tres R (red: vermell), G (green : verd) i B (blue: blau)- tenen un atribut alfa que les fa més a menys transparents deixant veure les capes que hi ha a sota. Seria equivalent a treballar amb imatges suportades sobre un material semblant a una làmina transparent en comptes d’utilitzar un paper de dibuix opac. El conjunt seria una sèrie de transparències apilades, de les quals la darrera farà les funcions de fons i en general és absolutament opaca.

S’afegeix, de manera automática, un canal alfa al diàleg de canals des del moment que s’afegeix o es crea una segona capa a la imatge. Si la imatge té una única capa, es considera com a capa de fons i no té canal alfa. Si es fa una selecció i s'elimina es veu que el resultat no és un "forat" transparent: és un forat blanc.

Aquesta capa de fons sense canal alfa no pot tenir transparència o màscara de capa. En aquest cas es pot afegir un canal alfa seguint la ruta: Capa - Transparència - Afegeix un canal alfa. També s'aconsegueix el mateix clicant el botó dret del ratolí a sobre del nom de la capa, a la finestra encastable de Capes.

Un cop creat el canal alfa, aleshores si fem una selecció i suprimim el resultat serà un "forat transparent" i, per tant, deixarà "respirar" les possibles capes que es puguin anar col·locant al darrera.

Font de les imatges: arxius propis