“Feia estona que la posta de sol esgrogueïa el cel quan vam començar a baixar de la muntanya i una jove beduïna ens va convidar a entrar a la seva tenda on vivia amb els seus pares i la seva àvia.
Molt beduins viuen encara en tendes al desert. D’altres viuen en els pobles propers.
Beit al-sha'ar, "casa de pel", és com anomenen els habitants del desert a aquestes carpes, negres com la nit, que fabriquen amb pell de cabra.
La tenda d’aquesta família com totes les d’aquesta zona, és enorme i està dividida en dues parts –aproximadament de la mateixa mida- en una de les quals ens reben.
Allí, al costat del foc, la mare ens convida a beure té, mentre que el seu fill adolescent, agenollats a sobre d’una estora, diu les seves oracions vespertines, en direcció a la Meca”.
Aquesta podria ser la narració d’una estada a l’Orient Mitjà, concretament al desert de Wadi Rum, a Jordània, emulant l’article publicat a
BBC Mundo.
Doncs bé, imaginem que som nosaltres els protagonistes d’aquesta narració i que, en efecte, ens conviden a passar una estona entre una família de beduins, en una lloc únic i considerat com un dels més inhòspits del planeta ... L’experiència de ben segur que seria única!.
Tornem al nostre país i corpresos per l’experiència ens decidim a explicar-la. Parlem amb el nostre editor i es mostra interessat per la idea, però desconfiat ja que no ha vist encara el material gràfic que portem després d’unes setmanes al desert.
Ens entrevistem i després de madurar la idea, arriba el moment de donar forma al projecte i aleshores coincidim en la necessitat de trobar una imatge impactant i identificadora del tema; després de remenar i veure repetides vegades el nostre material, l’editor mostra una especial predilecció per una imatge de la que ens sentim especialment orgullosos: un primer plànol de la noia beduïna que ens va convidar quan baixàvem de la muntanya ... però no acaba de decidir-se ja que diu que la fotografia té algunes imperfeccions i no la veu com a portada de la seva revista de viatges. Al final es decideix però ens posa com a condició que hem de “millorar” la fotografia ja que la seva revista, d’una gran tirada editorial, no pot mostrar segons quines portades si no són gairebé perfectes. Assentim i ara de viatgers i reporters ens transformem en dissenyadors gràfics.
Es tracta doncs de fer una retocament facial a tota la fotografia.
Per a simular-ho agafarem una imatge d’una dóna beduïna, compartida per en Thibault ROLAND, amb una llicència Creative Commons, al portal gràfic
Flickr.
Com podem observar tot i la bellesa d’aquesta dona la seva cara té tot un seguit d’imperfeccions derivades de la vida a l’aire lliure i sota el sol abrusador. La primera feina d’edició que farem és tractar d’eliminar aquestes imperfeccions: pigues, taques a la pell, petits plecs, etc.
Per fer-ho utilitzarem
l’eina Cicatritza o eina de Sanejament (la seva icona és com una mena de tiretes creuades).
Aquesta eina funciona exactament igual que l’eina de Clonatge: primer seleccionem una zona “bona“ fent clic a sobre mentre mantenim premuda la tecla CONTROL, després farem
clic en la zona a “
sanejar“ i pintarem com si es tractés d’un pinzell.
Repetint aquest procediment en les diferents zones de la imatge que observem són subceptibles d'aquest tractament aconseguirem una pell quasibé perfecta.
Quan finalitzem l'edició desem el resultat de la nostra feina a la nostra carpeta de treball amb el nom
Retocaments_facials_01.xcf
