38. Efecte Dragan

Nota biogràfica

Andrzej Dragan (Konin, 16 maig 1978) no només és un dels fotògrafs més influents dels nostres temps, és músic i el més estrany; és doctor en física quàntica. És influent per l'escola que s'ha creat a partir de l'estètica de les seves imatges.

L'obra d'Andrzej Dragan és visualment impressionant, aterridora. Si ens trobem una de les seves imatges és difícil passar-la per alt, el detall i el color que veiem ens atraparà i voldrem explorar cada detall i cal dir que són imatges plenes de detalls, amb una il·luminació gairebé perfecta que sense cap problema compleix amb les bases de la pintura clàssica holandesa.

Exemples de diferents imatges "draganitzades"
Font de les imatges: Andrzej Dragan

Les seves imatges són fosques, mòrbides, misterioses, totalment “bizarres”. La gamma tonal que utilitza crea una atmosfera en la qual només poden viure personatges com els que veiem en els seus retrats. Cal ressaltar que les persones a les que retrata mai acaben contentes amb el resultat.

Hi ha certa discussió respecte a l'obra de Dragan, molts diuen que és merament una obra a base de l'efecte i que no hi ha res de contingut mentre altres aclamen que el mateix efecte fa el contingut en crear retrats hiper realistes que des-humanitzen i treuen de context als personatges.

Una cosa molt curiosa d'Andrzej Dragan és el tipus de models que utilitza en els seus retrats: són "persones amb una bellesa estranya".

Així s'ha generat l'anomenat "Efecte Dragan" que bàsicament consisteix a modificar la saturació del color i fer una sobreexposició i nitidesa selectiva. A causa de l'excessiva força del resultat, no és convenient abusar d'aquest efecte, encara que podem experimentar no només amb retrats, sinó amb paisatges o altres motius.

Font de la imatge

Font de la imatge

Font de la imatge

"Algunes persones diuen que els bons retrats revelen alguna veritat oculta del model retratat. Amb tristesa, he de confessar que aquest tipus de persones no trobaran res interessant a les meves fotografies, simplement perquè no tenen aquest propòsit."

Andrzej Dragan

Comencem ...

Obrim la imatge.

Imatge original

Dupliquem la capa i la reservem. Treballarem a la capa visible que anomenarem Personatge:

 Canviem el color de primer plànol i posem el color de notació html: 353010

Color de farciment de la capa Enfosquiment

Capa Enfosquiment

Creem una nova capa que anomenarem Enfosquiment i a la finestra emergent de creació de la capa a Tipus de fons de la capa, activen Color de primer pla.

Capa Enfosquit

Ara, a la persiana de capes, canviem el mode de fusió a sobreposa

Capa Enfosquiment sobreposada a la capa Personatge

Capa personatge

Tornem a la capa Personatge.

Ara passem a ajustar els nivells Colors | Nivells de color ...

Paràmetres dels nivells de color de la capa Personatge

els valors per al negre han d'estar entre 12 i 40 i per al blanc entre 215 i 245. Per a aquesta imatge podem posar 35 per al negre i 235 per al blanc. El resultat és el següent:

Nivells de color modificats

Ara apliquem una màscara de desenfocament per a ressaltar el relleu de la pell (Filtres | Millora | Emmascara les parts borroses):

Màscara de desenfocament (Emmascara les parts borroses)

Podem fer servir els valors per defecte.

El resultat és:

Màscara de desenfocament aplicada

Ressaltat de detalls ...

Ara amb l'eina Ferro roent (serveix per a aclarir o enfosquir, de manera selectiva), anem a ressaltar les arrugues i la resta de detalls de la pell. Podem fer servir els ajustaments següents:

Paràmetres per a ressaltar les arrugues i els detalls de la pell

l'important és que estiguin marcades a Tipus l'opció Crema i en Àrea marquem l'opció Ombres.

Ressaltat de les arrugues i els detalls de la pell

Després de ressaltar les arrugues, ressaltem els ulls, per això tornem a fer servir la mateixa eina i amb un pinzell més petit aclarim la zona blanca dels ulls. Hem de canviar a Tipus l'opció Crema per Esvaix i en Àrea marquem l'opció Ressaltats.

Paràmetres per a ressaltar el blanc dels ulls

Ulls ressaltats, amb l'eina Ferro roent

Final

Baixem la saturació de la imatge en un 50% per a això anem a Colors | To i saturació avançats...

Ajustament de la saturació de la imatge

i ja tenim la nostra imatge “draganitzada”.

Resultat final

La comparació entre la imatge original i la “draganitzada” mostra els canvis que hem portat a terme.

Compració entre la imatge original i la "draganitzada"

Deixem el nostre treball com a Act_dragan.xcf.

37. Tocant les campanes ... entre els meus amics

« Quasimodo, és el personatge principal de l'obra Notre Dame de Paris (Nostra Senyora de París), de Victor Hugo.

Quasimodo és un nen geperut que va ser abandonat en néixer prop de la catedral de Notre-Dame de París, i habitava a la catedral de Notre Dame, tocant les campanes. Suposadament era fill d'una gitana. Només pot utilitzar un ull, ja que l'altre ho té gairebé bloquejat per la deformitat del seu rostre, i va quedar gairebé sord pel soroll de les campanes de la catedral, de les que s'encarrega i que signifiquen tot per a ell abans de conèixer a la jove gitana Esmeralda, de qui s'enamora per ser ella la primera que li va mostrar bondat.

És odiat pel poble de París a causa del seu deformitat, gràcies a la qual cosa posseeix un caràcter tímid i retret. No obstant això, posseeix una gran valentia, astúcia i un cor noble. Abans d'Esmeralda, l'única persona important per a ell era l'ardiaca Frollo, qui el va adoptar quan va ser abandonat a la catedral entre els nens expòsits.» (Font: viquipèdia).
Basant-nos en aquest relat farem una composició gràfica, estructurada, com ja és habitual, en capes.

Comencem ...

Ens baixarem les imatges que farem servir per a fer la composició gràfica. Les anirem desant al nostre pen-drive dins la carpeta Act_NotreDame.

Font de la imatge

Font de la imatge

Font de la imatge

Capa "Notre-Dame"
Des de Gimp, obrim la primera imatge. Un cop la tenim oberta, com ja és habitual, dupliquem la capa i la reservem.
Treballarem en la capa visible ja que la reservada l'amaguem.
A la capa visible l'anomenem NotreDame i a l'amagada NotreDame reservada.
Començarem per eliminar els suports metàl·lics d'il·luminació que apareixen a la part inferior esquerra de la imatge.
Per fer-ho seleccionem l'eina de clonatge i, amb un pinzell difuminat, anem substituint, molt a poc a poc, la informació gràfica que no volem per una altra copiada del costat o de la zona que ens interessi, fins a aconseguir el resultat exposat a les imatges que hi ha a continuació.

Imatge original, amb els suports metàl·lics encara per eliminar

Ja s'han elimat els suports metàl·lics de l'esquerra

Resultat final, després d'haver eliminat els elements metàl·lics

A continuació, començarem a eliminar tot el fons de la imatge, és a dir, el cel. Podem fer-ho amb petites seleccions, amb l'eina Llaç, i fent servir també, de manera simultània o alternativa, les eines de selecció rectangular i de selecció per color contigu -vareta màgica-.  

Enrecordem-nos de que si la capa no "es deixa foradar", és a dir, si eliminant una porció de la imatge veient que es veu o "respira" el color de fons i no pas el tauler d'escacs -identificador de la transparència-, aleshores el que hem de fer és afegir el canal alfa: cliquem el botó secundari del ratolí a sobre del nom de la capa -al separador de capes- i en el menú contextual que surt seleccionem Afegeix  canal alfa.

En acabar el resultat serà el següent:

Aspecte final de la capa NotreDame

Per tal d'anar prevenint alguna "penjada" de l'equipament o un altre desastre digital dels que passen sovint, desem el nostre treball i l'anomenem Notre_Dame.xcf.

Capa "Quasimodo"
Cerquem la imatge d'en Quasimodo i l'enganxem com a nova capa dins la nostra composició Notre-Dame.xcf.
Un cop enganxada la imatge, a la finestra de capes apareix amb el nom de Portaretalls. Canviem el nom de la capa i l'anomenem Quasimodo. Com ja és habitual, dupliquem la capa i la reservem.
Treballarem en la capa visible ja que la reservada l'amaguem.
Aquesta capa té unes mides de 236 píxels d'amplada i 260 píxels d'alçada. Ara el que farem és escalar-la i l'assignarem unes mides de 310 píxels d'amplada i 342 píxels d'alçada.

Escalat de la capa Quasimodo

Com que volem fer veure que el nostre personatge apareix a la balconada de les gàrgoles, aleshores el que hem de fer és capgirar horitzontalment la capa. Ho fem mitjançant Capa | Transforma | Capgira horitzontalment.
Amb l'eina Mou situem en Quasimodo a sobre de la barana de la balconada.
Per tal de guanyar una mica en versemblança, la banda inferior i esquerra de la capa d'en Quasimodo la trenquem una mica i així simulen una paret i una barana imperfectes, no perfectament rectes i alineades. Ho podem fer amb la goma d'esborrar, fins a aconseguir l'efecte de la imatge següent.

Retallat "imperfecte" de les bandes esquerra i inferior

Capes "Tros_esquerre" i "Tros_superior"
Si observem el conjunt veurem que hi ha una incoherència prou gran ja que el geperut sí que apareix a la part superior de la balconada, però el seu cos no es veu a través dels forats de la barana. Anem a solucionar-ho, d'una manera força enginyosa.
Dupliquem la capa NotreDame i, amb l'eina de selecció lliure -Llaç-, fem una selecció consistent en el tros esquerre que es veu a través de la barana.

Capa Tros_esquerre

Aleshores un cop feta la selecció cliquem a Selecciona | Inverteix i tindrem seleccionada tota la capa llevat del tros que ens cal. Cliquem a suprimir i ens haurem quedat només amb el tros que es veu a través de la barana. A aquesta capa l'anomenem Tros_esquerre. També hem d'eliminar el tros de cel que encara es veu en la porció que ens ha quedat i així es podrà veure la capa de fons que encara no hem posat.

Capa Tros_esquerre, "foradada", que deixarà veure el fons

Exactament igual que hem creat aquesta capa, creem una segona capa nova que anomenarem Tros_superior.

Capa Tros_superior, , "foradada", que deixarà veure el fons

Si ara creem una capa de contrast, d'un color com ara el 42ff00,

Selecció del color de la capa de contrast

podrem veure el que estem fent d'una manera molt clara.

La capa de contrast ens permet veure el que hem fet

Cliquem Ctrl + S per tal d'anar desant els canvis que hem fet.

Capa "Roba_Quasimodo"
Ara toca crear la roba d'en Quasimodo ja que s'ha de veure a través dels forats de la barana.
Dupliquem la capa Quasimodo i la canviem de nom: Roba_Quasimodo.
La desplacem a la part inferior de la que ocupa en Quasimodo i la deixem visible, amagant tota la resta de capes, per tal de poder treballar amb comoditat.
Seleccionem l'eina Clona.

Selecció de l'eina Clona

Ara, aguantant la Tecla Control anem seleccionant la zona d'origen a copiar i després alliberant-la podem clicar en una altra zona de la capa i s'anirà reproduint de manera selectiva. S'ha de fer amb molta cura i paciència fins a aconseguir un efecte com el de la imatge següent.

Capa Roba_Quasimodo

Ara reordenem les capes de la manera següent:

Ordre de les capes

Capa "Cel infernal"
A continuació incorporem la tercera imatge, com a nova capa, i l'anomenem Cel infernal. Podem escalar-la, al nostre gust, i posicionar-la tal i com en agradi per tal d'aconseguir l'efecte desitjat. Un exemple seria el següent:

Composició, sense ajustaments de llum, contrast i brillantor

Nivells de color
Ens posem a la capa NotreDame i anem al menú Colors | Nivells de color ... i establim els paràmetres de la imatge seguent:

Nivells de color de la capa NotreDame

Cliquem a D'acord.

Veiem com el nivell d'entrada del color l'hem desplaçat cap a un color més fosc que era l'efecte buscat.

Aspecte de la composició un cop ajustat el nivell de color de la  capa NotreDame

Per a finalitzar  desem el nostre treball: Notre_Dame.

Activitat finalitzada Notre-Dame.xcf

36. Paisatge estacional

En aquesta activitat, el que farem serà simular la visió que ens ofereixen uns finestrals, en diferents estacions de l'any.

Per començar ens descarreguem la imatge que ens servirà de marc pere a fer la nostra composició. La podrem trobar en aquest enllaç.

Finestral

Un cop que tenim la nostra imatge l'obrim amb GIMP.

Reservem l'única capa -recordem que per a reserver una capa el que es fa és duplicar -la i amagar una d'elles, per si de cas la necessitem en un futur-.

Ara, en aquesta única capa visible, comprovem si hi ha creat un canal alfa i si no hi fos així el creem, per tal de poder «foradar» la imatge i que permeti respirar les capes que posarem al darrera. Per tal de generar el canal alfa -o canal de transparència- cliquem a sobre del nom de la capa, amb el botó secundari del ratolí, i seleccionem Afegeix canal alfa.

Creació del canal alfa o canal de transparència

Ara procedim a eliminar els vidres del finestral. Podem fer-ho amb l'Eina de Selecció lliure o Llaç.

Finestral sense vidres

Un cop que ja el finestral no té vidres, desem el fitxer amb el nom

Compo_finestra.xcf

Assegurem-nos de desar el fitxer en el format correcte per tal d'evitar les complicacions posteriors, com ara quedar-nos sense les capes que posarem a continuació i trobar-les totes fusionades en una única.

Ara es tracta de navegar pel web i baixar-nos imatges representatives de les diferents estacions de l'any i anar-les posant «al darrera» del finestral, com es mostra en les imatges següents.

 

 

Primavera

 

Estiu

  Tardor

 

 

Hivern

Un cop finalitzada l'activitat desem el fitxer amb el nom

Compo_finestra.xcf